Barack Obama, actual icona de l'esperança als Estats Units, surt a rebre una aclamada multitud que l'espera amb entusiasme per escoltar un dels seus discursos. Entre la multitud, un home amb gorra i amb la cara coberta treu una pistola de la jaqueta i entre les cares d'estupefacció de la gent que és al seu voltant, li dóna un tret a l'actual president dels Estats Units.
Altra cara del planeta, Zapatero baixa d'una tarima per saludar als seus militants després d'un aclamat míting, un home d'avançada edat i amb cara inexpressiva, aprofita un descuit del president per treure una navalla i llançar-la amb ràbia contra l'actual president d'Espanya.
Què? Opineu que aquestes persones són unes trastornades mentals o que serien capaces de justificar els seus actes per les seues creences?
L'any 399 a.C. es va condemnar a mort a Sòcrates, un filòsof que anava de poble en poble buscant als "savis" per fer-los veure que realment no eren tan savis com creien. Reclamava una societat més crítica i que es plantejara tot allò que els altres creien com a vertader. Estava dotat d'una increïble humilitat e intel·ligència, tant és així que seua és la frase: "tan sols sé que no sé res". Com cabia esperar, fou durament criticat pels seus contemporanis, que arrelats als seus més antics costums no veien amb bons ulls que un filòsof anara de poble en poble predicant un pensament crític. D'aquesta forma, fou acusat de "menysprear als déus i corrompre la moral de la joventut" i condemnat així a ingerir cicuta.
I jo em pregunte: ha canviat molt la societat des d'aleshores? La gent ara és més crítica, menys manipulable, menys presonera dels seus costums i prejudicis? Permeteu-me que ho dubte, Barack Obama està canviant la forma de govern d'un país que des de sempre ha basat la seua política en l'explotació i sofriment dels altres pel benefici propi. Zapatero, durant el seu govern ha tractat temes molts arrelats als costums d'aquest país, alguns que inclús es remonten a l'època franquista: matrimoni gay, avortament, eutanàsia, televisió lliure (a diferència del cas italià), retallament de les ajudes als col·legis catòl·lics, educació per a la ciutadania, etc.

Òbviament, a tots aquests canvis esmentats sempre els han aparegut opositors, alguns inclús s'han posat violents, però és la violència e intolerància que surt de la ignorància i por a allò nou. Crec que Plató no anava massa desencaminat quan proposà la seua al·legoria del mite de la caverna, doncs actualment moltíssima gent segueix a dintre de la caverna, emmanillada de mans i peus per la seua pròpia ignorància. Gent tan arrelada a les seues creences que ara, a l'igual que fa vora 2500 anys, si tingueren l'oportunitat de desfer-se d'aquells que pretenen modificar la seua tranquil·la ignorància ho farien sense dubtar-ho.